casa

L´ermita de Sta. Eulàlia és troba just al costat de la casa de pagès Serra i del càmping.
És una petita capella datada del segle XII, un segle després del que van construïr la casa.
És d´us particular de Can Serra, com també el seu petit cementiri. És d´estil romànic.

Consta d´un edifici d´una sola nau, coberta amb una estructura d´embigat de fusta i capçada a llevant, per un absis semicircular precedit d´un arc presbilateral.
La porta s´obre en la façana sud, i és un arc adovellat extradossat per un guardapols, que arrenca de dues impostes. L´arc és realitzat, com els brancals, en pedra granítica molt clara, que destaca poderosament en el conjunt de la façana. Interiorment, el cap-i-alt de la porta és format per un arc escanyat.
En la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, i en l´absis n´hi ha dues més, de les quals la situada en el centre presenta un acabat exterior format per l´arrebossat, amb juntes incises que la fan destacar.
Interiorment s´hi observen petits vestigis de pintura mural en els brancals de l´arc presbilateral. Exteriorment presenta un aparell de reble de pedra llosenca disposada de manera horitzontal, llevat del mur de ponent on hi ha dues filades de lloses grans, just a la base del campanar.
La porta exterior d´accès primer al cementiri i després a l´ermita, es compòn d´un arc de mig punt que es recolza en una línea d´impostes i uns brancals de carreus ben escairats, tot de pedra granítica.
La decoració és d´una senzillesa i una claredat palmàries. un parell de línies paral.leles incises ressegueixen l´arc exterior.

Sobre l´altar, hi ha un petit retaule de Santa Eulàlia, obra renaixentista de fusta, esculpida i pintada. Al Museu d´Art Nacional de Catalunya (MNAC), es conserva l´altar complert i original de l´ermita, format per quatre taules. L´any 1959, un mossèn anomenat Josep Freixa va fer signar a la família un document que dèia que s´enduien l ´altar per restaurar-lo i que el retornarien; el van retornar, però no l´original...

Durant tots aquests anys, s´hi han anat celebrant festes particulars de la família: bateigs, comunions, casaments... I també desde fa uns quants estius, s´hi celebra l´anomenat Aplec De Sta. Eulàlia, una gran festa per a petits i grans amb un extens programa d´actes.


LA CASA SERRA

[tarifes]	Can Serra us ofereix el servei de Residència Casa de Pagès (RCP). Aquest tipus de turisme rural us permet estar en contacte directe amb la mare natura i d´una manera molt còmoda i confortable: podreu sentir com si el temps no hagués passat mentre gaudireu de tots els nostres excel.lents serveis. Casa Serra, datada del segle XI, és una casa tranquila, encisadora i aïllada del poble. Està envoltada de muntanyes, prats de pastura, animals, vegetació... i fins i tot disposa d´ermita pròpia! Com veieu, és una casa ubicada en un lloc incomparable que us despertarà la vida i us farà gaudir com part de la natura. Podreu disposar de la casa durant tot l´any. Així, observareu l´espectacle del canvi de colors que ens regalen les quatre estacions anuals, totes elles amb el seu fascinant encant. " En un racó del Pallars, s´hi amaga una bella casa, un indret meravellós on hi permaneixen tots els colors. Hivern, primavera, estiu, tardor, vine a descobrir-la, qualsevol època serà la millor!
[serveis]
[l´ermita]
[història]
[reserva]

LES TARIFES DE CASA SERRA


	L´habitació doble	40,00 € / habitació
	L´esmorzar	6,00 € / persona

	* No es serveixen sopars

ELS SERVEIS DE CASA SERRA

5 habitacions dobles, totes elles amb unes vistes exepcionals
Llençols, mantes i tovalloles
Canvi de llençols i tovalloles
Neteja diària
Calefacció a tota la casa
Gran i acollidor menjador amb llar de foc
Sala d´estar i TV
Piscina amb solàrium (a compartir amb el càmping)
Parc infantil (a compartir amb el càmping)
Servei de recollida de correu
Telèfon públic
Servei d´informació per a la realització d´excursions
Organització de qualsevol activitats
Contactes per a qualsevol tipus d´esport d´aventura

I a més a més per als més atrevits...

L´ERMITA: Sta. Eulàlia de Serra



L´ermita de Sta. Eulàlia és troba just al costat de la casa de pagès Serra i del càmping. És una petita capella datada del segle XII, un segle després del que van construïr la casa. És d´us particular de Can Serra, com també el seu petit cementiri. És d´estil romànic. Consta d´un edifici d´una sola nau, coberta amb una estructura d´embigat de fusta i capçada a llevant, per un absis semicircular precedit d´un arc presbilateral. La porta s´obre en la façana sud, i és un arc adovellat extradossat per un guardapols, que arrenca de dues impostes. L´arc és realitzat, com els brancals, en pedra granítica molt clara, que destaca poderosament en el conjunt de la façana. Interiorment, el cap-i-alt de la porta és format per un arc escanyat. En la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada, i en l´absis n´hi ha dues més, de les quals la situada en el centre presenta un acabat exterior format per l´arrebossat, amb juntes incises que la fan destacar. Interiorment s´hi observen petits vestigis de pintura mural en els brancals de l´arc presbilateral. Exteriorment presenta un aparell de reble de pedra llosenca disposada de manera horitzontal, llevat del mur de ponent on hi ha dues filades de lloses grans, just a la base del campanar. La porta exterior d´accès primer al cementiri i després a l´ermita, es compòn d´un arc de mig punt que es recolza en una línea d´impostes i uns brancals de carreus ben escairats, tot de pedra granítica. La decoració és d´una senzillesa i una claredat palmàries. un parell de línies paral.leles incises ressegueixen l´arc exterior. Sobre l´altar, hi ha un petit retaule de Santa Eulàlia, obra renaixentista de fusta, esculpida i pintada. Al Museu d´Art Nacional de Catalunya (MNAC), es conserva l´altar complert i original de l´ermita, format per quatre taules. L´any 1959, un mossèn anomenat Josep Freixa va fer signar a la família un document que dèia que s´enduien l ´altar per restaurar-lo i que el retornarien; el van retornar, però no l´original... Durant tots aquests anys, s´hi han anat celebrant festes particulars de la família: bateigs, comunions, casaments... I també desde fa uns quants estius, s´hi celebra l´anomenat Aplec De Sta. Eulàlia, una gran festa per a petits i grans amb un extens programa d´actes.

LA HISTÒRIA DE CASA SERRA



Explicada per l´Enric, el padrí de la Casa Serra que actualment hi habita, juntament amb la seva esposa Joana, el seu fill Josep, la seva jove, Marisol i els seus dos fills, el Marcel i la Mireia. "...Casa Serra ja feia molts anys que existia quan jo hi vaig néixer, i és que abans no existien els hospitals! nosaltres mateixos ens ho fèiem tot...Bé, com dèia, és una inmensa casa pairal aïllada del poble, única d´aquestes característiques de la Vall Cardós i de les poques que es troben a la comarca. Casa Serra pertany al poble de Lladorre. I tot i ser una casa aillada, no la feia dependre d´aquest, era una casa autosuficient, amb forn de pa propi (que ara l´hem arreglat i és una caseta que la lloguem al públic), hort, espai per al conreu, animals... A més a més, fins al 1960, va viure amb nosaltres el secretari municipal, i tenia aquí la seva oficina. Datada del segle X, era una gran fortificació, preparada per a les diferents guerres que van anar succeïnt i de fet, d´això, enara en podem observar alguns detalls. Els seus murs són de 1,60 metres de gruix i amb una estructura defensiva, dins la casa, on hi tenim el menjador per als hostes, trobem una antiga porta amb un arc de mig punt. Al 1965 va servir d´escenari a la pel.lícula "La Dama del Alba" de Alejandro Casona. Va ser un gran aconteixement per a nosaltres i el millor va ser poder veure´ns posteriorment per la televisió! Tots els de casa hi vam participar també, però com a actors secundàris, això sí. Jo, la meva dona, els meus fills, els veïns del poble...Ah! I els nostres animals, que en una escena de la película es va grabar el naixement d´un poltre! Realment va ser molt emocionant... Actualment, vivim a casa tres generacions, amb una gran alegria i el desitg de que tot vagi perdurant com fins ara, i sobretot, que mai es perdi el record dels nostres avanpassats, que tant i tant van haver de patir per aconseguir el que nosaltres ara tenim." Enric Ticó Marquès